A Occident sempre s’ha donat culte a la mort des de la tristesa i la sobrietat. Fora de la nostra cultura, la mort es veu com un trànsit allunyat de connotacions dramàtiques com el cel i l’infern, el bé i el mal o l’alegria i la pena. Per això els rituals i els cementiris poden arribar a ser d’allò més coloristes i variats. El de Chichicastenango, a Guatemala, és un bon exemple. Cada color representa una pèrdua irreparable: el turquesa, la d’una mare, el celeste, la d’un nen, el groc, la de la gent gran i el blanc, la d’un pare. El resultat és un espai que, per als occidentals, no pot ser més atractiu.
‘Tip of the Week’ is a weekly insight to some of the things we like.