Txema Salvans descobreix el contrast entre la natura idealitzada i els espais d’oci industrialitzats, exposant la tensió entre l’escapisme i la realitat.
La seva obra també planteja una paradoxa en la percepció:
Els espectadors veuen allò que els subjectes rebutgen, exemplificant la política de la mirada.
“Crec que la meva manera de mirar ha passat de la sorpresa, la ironia o la celebració a una acceptació complaent de les manifestacions dels altres.”
Salvans manté un punt de vista prou distanciat per donar prioritat a l’escena i el seu entorn per sobre dels subjectes individuals i les seves expressions.
‘Tip of the Week’ is a weekly insight to some of the things we like.